Hola ****

Us heu fixat en aquesta foto de john? no se pareix a algú que coneixeu?

Quin desastre!!!

Hola amics, avui vos contaré una anécdota divertida que em va passar ahir amb el bicing.
Tots els que esteu més o menos informats del bicing sabreu que és super difícil trobar bicicletes a la zona alta (Av. Diagonal) de Barcelona. Pos ahir, ni havia com a deu, tota una proesa. Tot content io vaig agafar una bicicleta i me'n vaig anar cap a treballar. Desprès d'un bon ratet pedalejant vaig arribar a la meva destinació. Bueno, diguem que vaig arribar a la parada que hi ha davant de la faena perquè realment no era la meva destinació. Hi havia tres persones esperant que algú agafés una bicicleta per poder dixar la seua. Quin desastre!

Io ia feia casi mitja hora que havia agafat la bici (temps límit pel qual no has de pagar suplement), així que vaig decidir anar a la següent parada que es trobava a uns 500 metres aprox. Quan vaig arribar també hi havia gent esperant para dixar la bici. Ademés, igual que a l'anterior, hi havia espais buits però estaven bloquejats i no es podia dixar cap bici. Allí hi havia un tio de bicing (se'n veuen pocs, són una espècie en perill d'extinció) amb el camió per recollir bicicletes, però resulta que no ne podia agafar cap perquè no sé que li passava a la targeta i no podia buidar l'estació. Li vaig preguntar per una estació propera i em va respondre molt amablement, només havia de creuar el carrer i a 100 metres tenia l'estació. Una guiri que va sentir la conversació va sortir disparada amb la bicicleta cap a aquella parada. La vaig adelantar, no volia que em prenguès l'últim lloc lliure. Però la parada estava just darrere una boca del Metro i quan jo anava a passar va començar a sortir gent. La guiri em va adelantar en aquell moment i va arribar abans que jo a l'estació. A l'estació hi havia tres espais buits: el primer l'estava ocupant una senyora que acabava d'arribar, el segon la guiri que m'havia adelantat a l'últim moment, i el tercer va ser para mi.

Us penseu que aquí s'acaba la història, pues ara bé lo millor. Vos estareu preguntant que pinta la guiri si no té cap paper rellevant ara que sabeu que hi havia prous espais lliures per a tots. Pos resulta que l'únic dels tres espais lliures que no estava bloquejat era el que vaig agafar io. Vaig dixar la bicicleta i vaig veure com aquella pobre noia bufava de desesperació, ...

Apunt sobre l'asteriode

Suposo que alguns de vosaltres, igual que jo, haureu llegit la notícia d'ahir que informava que un nen de 13 anys havía recalculat la probabilitat d'impacte d'un asteroide amb la Terra a l'any 2029. Fins i tot vaig posar un link a la notícia en l'apartat d'aquest blog de noticies curioses.

Aquesta entrada és per demanar disculpes a tothom que això hagi pogut suposar un trauma, la notícia no era certa. Segones es pot llegir en aquest blog, el seu autor es va posar en contacte amb Donald K. Yeomans, el director del programa NEO de la NASA, el qual li va afrimar que no s'havien posat en contacte amb el jove i que mantenen que la probabilitat d'impacte és de 1/45000 com havien estimat inicialment.

Així és que els que havieu pensat en viure la vida al límit fins llavors, ho podeu continuar fent, però recordeu de reservar algo per desprès perquè sembla que de moment el "món està salvat".

Road Trip - De Barcelona a Mónaco

Hola amics, avui toca explicar una mica les coses que es couen pel piset de barcelona. Com ja deveu suposar no es tracta del que fem al pis, sinó del que tenim pensat fer els quatre que hi vivim.

Ja feia temps que ens rondava pel cap fer un viatget per algún país europeu. Voliem anar a Escòcia, Suècia, Holanda... però natros encara som estudiants (bueno, com a mínim pel que l'economia respecta). Al final vam decidir que tot això era molt car i ens vam decidir per una altra opció, més económica, però que també ens fa molta il·lusió. Road Trip pel sud de França.

Ja ho tenim tot gairebé planejat, però la opinió de gent que hagi estat per la zona o n'hagi sentit a parlar sempre va bé (encara que sigui per dir: "no anesseu a *** que no val gens la pena"). La nostra intenció és anar a veure llocs com Carcassonne, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Marseile, Toulon, Nice i finalment fer una volta ràpida pel circuit de Montecarlo. Si voleu veure en més detall la ruta que tenim planejada, ho podeu fer clicant a la ruta.

Salut a tots, i fins a la pròxima.

Apunts sobre la F1

Un dels esports que ha guanyat aficionats en els últims anys és la F1. És un esport que desperta passions i també algunes enemistats. Malgrat que tenim un gran campió, em refereixo a Fernando Alonso, molta gent li té una gran mania. Alguns perquè diuen que és un prepotent, altres diuen que no els cau bé per que és molt borde i desprès estan els antifernando tan sols perquè no és català.

Aquest any el nostre campió es troba en una situació un poc complicada. El canvi d'equip no li ha sentat gens bé i necessita tot el nostre suport per poder superar una temporada que es preveu nefasta per al seu nou equip.

Anims Fernando!!!!!!!

Esperant el bicing

Ia fa uns dies que estic esperant lo meu carnet de bicing. Tinc moltes ganes de rebre'l per així poder anar a treballar en bicicleta, que a més d'un transport sostenible, és més saludable que l'autobús.

Ademés lo TMB últimament no funciona massa bé. Tots los dijous hi ha vaga d'autobusos i això a la gent que l'utilitzem diàriament no ens agrada gens. Que no podrien fer vaga els diumenges? O dixar-mos agafar lo bus sense validar lo tiquet ni comprar bitllet? Io crec que això seria pitjor que tot lo que estan fent de barallar-se en la policia i fer indignar a la gent que paga els seus impostos per poder utilitzar un servei públic que desprès no funciona bé. Ademés no estic segur que aquesta gent tingui raó, jo penso que si no els agrada l'empresa, doncs que canviin de feina... Al cap i a la fi, és el que fem tota la resta de mortals.

Bueno, doncs res, a esperar el carnet de bicing i a disfrutar-lo quan arribe.

Salut a tots, fidels lectors.

Punt d'inflexió

Avui tocaré lo tema del periodisme. Primer que res vull que quede clar que això és una crítica constructiva i que en cap cas tinc intenció de desprestigiar a cap periodiste.

Dit això passaré a exposar-vos los fets. I és que quan me trobo en lo "punt d'inflexió" a un reportatge me poso dels nervis. Tot va començar un bon dia, quan encara tenia 18 anys i estavem a classe de càlcul de 1er. Estavem amb lo tema de les funcions continues (derivades, màxims, mínims, punts d'inflexió...) il professor va fer una reflexió que tota la vida recordaré:

"Perquè a les noticies sempre que diuen punt d'inflexió es volen referir a un màxim o un mínim".

Io io ho he comprovat moltes vegades, i és cert. Suposo que deu quedar més bonic això d'escriure un punt d'inflexió.

Per aquells que no ho recordeu us poso un gráfic on podeu veure clarament que és un punt d'inflexió. És aquell punt on la funció canvia de concavitat.

Així, si per exemple una noticia diu:

"En 2007 el mercado de la vivienda ha marcado un punto de inflexión, tras registrar crecimientos de vértigo desde finales de la década de los noventa del pasado siglo, que han llevado a las inmobiliarias españolas a marcar récords de ventas y beneficios durante los últimos siete ejercicios"

Si ho llegim amb rigurositat matemàtica el que està dient la noticia és que a partir del 2007 lo mercat de la vivenda augmentará molt més les ventes ils beneficis. Això seria de locos!!!!!!!

Si us plau, reflexionem-hi.